the piano

Tristesa, m’acompanyes cada dia, fidel, sempre aquí. La meva millor amiga, passes amb mi dies, hores, segons… dolça espera eterna la meva, mai te’n vas. No te’n vagis mai. Ja no sabria que fer sense tu. M’he acostumat a viure a la teva ombra. Ets la confirmació de la meva existència. La confirmació de que sento. Vida no ha estat mai tan amarga i solitària. Avui no em sento persona, però ja fa dies que ni tan sols em miro en els reflexes. Crida la desesperació dins la buidor de la vida. Com pot sortir el sol cada matí i no il·luminar-me ni una mica? Sento no sé més forta, sento no patir dolor físic, sento no emmalaltir, sento tenir-ho tot i alhora no tenir res. Sento no estar completa sinó estic al teu costat. Sento patir quan la vida em somriu. Negació a estar incompleta si tu no hi ets. Et trobo a faltar. Torna! 

no hero

-He dejado de quererte.

-¿Cuando?

-Hace un rato.

-No importa, te quiero.

-No puedo mentirte. No puedo decirte la verdad. Pero no te quiero. Adiós. Te diré la verdad, para que puedas odiarme. Larry y yo follamos toda la noche. Me gustó y me corrí. Te prefiero a ti. Ahora vete.

No love, no glory, no hero in her sky. I can’t take my eyes of you.

Closer, 2004