Perdona'm
no sóc la persona que t'imaginaves, pot ser pensaves que era més sincera, però ja veus que m’agrada no saber la realitat, pot ser pensaves que et seria fidel, però es que a vegades em sento poc estimada, saps que jo no sento el mateix per tu i disfresso la realitat amb mentides per no fer-te patir. Ho sento si t’estic fent mal i creus estimar-me, però jo sé que tan ràpid com vaig entrar al teu cor tan ràpid me n’aniré i que aquest patiment que creus sentir ara, no és més que una prova de la teva humanitat.
No et puc demanar que no em jutgis, jo també em jutjaria, però mai podràs entendre el que em passa pel cap, el per què dels meus actes.
... però tu saps prou bé que darrere aquesta irreal resposta que et dono mentre miro a terra, es causada per una por terrible a implicar-me emocionalment amb algú. Però jo, no deixo mai de somriure i dic que les coses no m’afecten i realment m’ho acabo creient, però no et faig infeliç intencionadament, només es que a vegades i simplement de vegades em trobo massa sola i petita, i tu, que només has sigut una joguina omples per uns instants el buit tan gran que un altre em va deixar.
Algun dia em curaré, aquesta ferida cicatritzarà i jo tornaré a estimar, però fins llavors amic meu, només et voldré en els meus moments de solitud i tristesa, a tu i als demés.
No hay comentarios:
Publicar un comentario