(Els somiadors, somien)
Avui he somiat amb tu, ha sigut un somni dolç, i curt. M’ha encantat escoltar la teva veu mentre em deies que era la teva preferida. Odio haver-me despertat, m’ha posat de molt mala llet saber que no era real. Què patètica és la meva vida!
“M’estimes?” et preguntava dubitativa, “Massa” em deies com sempre i feies aquell somriure teu tan característic que em feia posar la pell de gallina. La teva mà i la meva es tocaven suaument. Què càlid sentir-te tan a prop! Realment tot és molt borrós, sé que només ha sigut el meu subconscient que m’ha regalat una nit al teu costat, li dono les gràcies, sé que en vida no podria haver sigut real.
M’estic obsessionat? Pot ser, però ja res m’importa, ha sigut com actuar en una pel·lícula romàntica. Estic feliç i és gràcies a tu. No veig l’hora de tornar a dormir-me! Vindràs a veurem aquesta nit? Sisplau diguem que sí, t’ho prego, vull tornar a veure’t una vegada més i així poder dir-te adeu per sempre.
somni d'una nit de tardor
No hay comentarios:
Publicar un comentario